Presentación
El dia 28 de juliol arriba el llibre MIG SEGLE.
Després de 50 anys vivint en aquesta terra, aquest recull poètic tractarà d'explicar -entre d'altres coses- el procés de transmutació dels fluids de qualsevol mamífer en pedres precioses, després de 35 anys investigant l'alquímia a fons.
***
Benvingut/da a aquesta pàgina que versa molla dins l'aixeta! Des dels quinze anys, al 1989, escric poesia combativa, d'amor a la terra, amb la màgia -sense trucs- com aliada.
Des del 2007 publico els reculls poètics que vaig fent, el primer, el BARREJA, a l'editorial Emboscall, la resta a Bubok.
Pots llegir 26 dels 28 llibres que he anat escrivint visitant el següent enllaç: danielferreresteban.cat. Si els vols descarregar en PDF, o bé adquirir-los en format físic, clica aquí!
Als poemaris, sempre mitjançant l'escriptura automàtica, tracto temes com l'alquímia, la transmutació dels fluids corporals dels mamífers en pedres precioses, com darrer esglaó alquímic. Parlo de la llibertat dels pobles, de la lluita, de la màgia dins una sintonia onírica de nimfes, fades, bruixes, follets, folls i bruixots.
Aquí trobaràs poesies inèdites cada mes i els llibres en format físic si t'hi vols subscriure, són les recompenses que et tinc preparades.
El teu paper és molt important! Gràcies a tu estaré més a prop d'aconseguir guanyar-me la vida amb la poesia, després de 35 anys des de que vaig començar a escriure'n, també seguiré investigant dins l'últim esglaó alquímic, obrint portes -entre tots/es- a tot allò que se'n derivi, sense tancar-les mai als fets que, paral·lelament, es vagin desencadenant, ja siguin per una relació directa amb els descobriments o no (sempre que remin en la mateixa direcció: donar tot el poder al poble).
Desitjo que t'agradi el que faig, com una pàgina xopa dins l'aixeta em desfaig en una poesia que just ara em ve al cap:
"Al bosc hi ha una font, una aixeta,
premo el gatell de metall alquímic,
va brollant un encanteri ancestral,
al final, al fons, tots els minerals,
pedres precioses es fan realitat,
gràcies als fluids corporals deixats
entre totes repartirem la riquesa,
el camí fins aquí ha sigut llarg
però valdrà la pena fer-lo amb tu".
Tot i que aquesta pàgina estigui molla,
xopa, això no és paper mullat! Més aviat són lletres esculpides damunt les pedres precioses que sorgiran dels nostres cossos.
Una abraçada alada!
Després de 50 anys vivint en aquesta terra, aquest recull poètic tractarà d'explicar -entre d'altres coses- el procés de transmutació dels fluids de qualsevol mamífer en pedres precioses, després de 35 anys investigant l'alquímia a fons.
***
Benvingut/da a aquesta pàgina que versa molla dins l'aixeta! Des dels quinze anys, al 1989, escric poesia combativa, d'amor a la terra, amb la màgia -sense trucs- com aliada.
Des del 2007 publico els reculls poètics que vaig fent, el primer, el BARREJA, a l'editorial Emboscall, la resta a Bubok.
Pots llegir 26 dels 28 llibres que he anat escrivint visitant el següent enllaç: danielferreresteban.cat. Si els vols descarregar en PDF, o bé adquirir-los en format físic, clica aquí!
Als poemaris, sempre mitjançant l'escriptura automàtica, tracto temes com l'alquímia, la transmutació dels fluids corporals dels mamífers en pedres precioses, com darrer esglaó alquímic. Parlo de la llibertat dels pobles, de la lluita, de la màgia dins una sintonia onírica de nimfes, fades, bruixes, follets, folls i bruixots.
Aquí trobaràs poesies inèdites cada mes i els llibres en format físic si t'hi vols subscriure, són les recompenses que et tinc preparades.
El teu paper és molt important! Gràcies a tu estaré més a prop d'aconseguir guanyar-me la vida amb la poesia, després de 35 anys des de que vaig començar a escriure'n, també seguiré investigant dins l'últim esglaó alquímic, obrint portes -entre tots/es- a tot allò que se'n derivi, sense tancar-les mai als fets que, paral·lelament, es vagin desencadenant, ja siguin per una relació directa amb els descobriments o no (sempre que remin en la mateixa direcció: donar tot el poder al poble).
Desitjo que t'agradi el que faig, com una pàgina xopa dins l'aixeta em desfaig en una poesia que just ara em ve al cap:
"Al bosc hi ha una font, una aixeta,
premo el gatell de metall alquímic,
va brollant un encanteri ancestral,
al final, al fons, tots els minerals,
pedres precioses es fan realitat,
gràcies als fluids corporals deixats
entre totes repartirem la riquesa,
el camí fins aquí ha sigut llarg
però valdrà la pena fer-lo amb tu".
Tot i que aquesta pàgina estigui molla,
xopa, això no és paper mullat! Més aviat són lletres esculpides damunt les pedres precioses que sorgiran dels nostres cossos.
Una abraçada alada!
Galería
Publicaciones
Lo sentimos, pero no hemos podido cargar los resultados.