Travessarem terres desconegudes
mentre guaitem els canvis deguts,
els que calien a aquests alçades,
entre els nexes i vèrtexs aguts,
en triangulars visions paranoides 
que encenien els ulls alcohòlics,
temptant la sort de la serp
després de fer set passes
com al primer poema allà,
a la parada de l'adolescent
que vaig ser ja fa molts anys.

Si el temps és or tu ets Cronos, 
la teva bellesa ara m'enlluerna,
brillant i vibrant com les terres,
les desconegudes, les úniques,
que ens fan sentir bé per dins,
per fora, al descobrir-les
perquè no eren cobertes.