El glaç a l'estel, el foc,
la lluna i el sol, la nit,
anem fent nous camins
mentre cerquem dreceres
que ens duguin fins a la fi
d'un univers que és nostre,
tan immens com la mirada
de la fada, que entregada
ens dóna totes les claus.

Bruixeria vora el dolmen,
el bosc és ple de polsim,
d'espores d'amanites
entre les ametistes
del teu interior pur,
connectant amb estels
de foc, de glaç, amants.

Tot va girant al cel,
constel·lacions brunes
ens tornen calor i fred
dins l'ànima ben lliure.

Interior roig, exterior blau,
safir fresc, robí ardent.