Aquesta bossa de sucre
sembla diamant esmicolat
i es desfà dins el cafè,
terra líquida, endins,
fa alquímia amb el fum
que escalfa el matí d'hivern,
el tabac és com or cargolat,
com coure i llautó, matisos,
tonalitats, del groc a l'ocre,
cullereta de plata clara,
amb ombres fosques
al plat, gràcies al sol.

Un matí més de tallat,
llet de blanc diamant,
cafè de terra fèrtil
que baixa gola avall,
escalfant cos i ànima,
cafeïna i nicotina,
drogues legals
mentre espero,
encara ara,
els teus ulls
que em despertin,
però no del somni
sinó de la letargia
de viure sense tu.