Depèn de tots/es nosaltres,
no "dels altres", sí d'astres
que guardem dins els ulls,
no depèn d'aquí o d'allà,
és al cor dels pobles
que ara s'agermanen 
amb la convicció de ser,
malgrat tot, tota la màgia,
habitant a les venes vives
de la gent i els ancestres
que van deixar-ho tot 
perquè no depengui
d'aquí o d'allà, sinó...
...de totes i de tots.

Prenem el futur,
repartim riquesa,
tots els minerals,
com bons animals.