Hi haurà una esfera d'esquelets,
enorme, tots agafats de les mans,
forrats de totes les pedres precioses,
óssos ben permeables a la matèria,
cobrirà els extrems i el crani pintat
per xamans del desert de Mèxic,
tot després de milions de rituals,
generacionalment, un a cada era,
per cada persona que hi voldrà ser.

A les mines, als tresors del futur
ningú furtarà tants miralls vius,
orgànics vam ser i ho serem,
la pedra, el roc i la pols còsmica,
en aquesta o en altres terres
reviurem l'encant misteriós,
l'alquímia del bes ancestral,
quan brindarem per darrer cop,
amb el crani ple de minerals,
esclatant, explotant com cristall
amb els cranis abans agermanats.

Esfera d'esquelets a l'espai exterior,
a l'univers hi ha un bola de colors,
flota en una òrbita descontrolada 
anàrquica i en un caos permanent.