M'acomiado, que sigui feliç el viatge,
no t'aturis mai en el trajecte dolç i nu,
que siguin uns paratges bruns i rojos,
que arribi la llum del final com a l'inici
i que vessin les paraules a les parets,
i tu, que no defalleixis en la recerca
de la fada si no et versa, si no et dicta,
a mi ja m'ha deixat de parlar, és muda,
a aquestes hores, a deshores, al tren
no aposto res, sé que fallaria avui
i que la veu ja és molt llunyana, 
d'un temps que ja és fos.

Potser ens tornarem a trobar
i serà com el primer moment,
retrobant antics versos desfets,
tornant a versar lluny de la mar
si no és per donar-nos l'eternitat.