D'aquest somni res em despertarà,
del moment oníric etern que perviu
dins el meu ventre d'estels càlids
que desperten les venes atentes
al roig boig que viu dins meu,
que no vol falsa realitat
en un món de màscares,
que no vol límits ni marges
i s'encén més enllà de tot.

Mai no despertaré d'aquest somni
m'ha costat una vida arribar aquí,
no llençaré la tovallola mai més,
ni tan sols ho intentaré, viu seré
i alliberaré el cos i el cor de nou
quan trobi un motiu per estimar
encara més als qui roben el cor.

Cristall lliure trencat i compartit,
milers de bocins cap a les mans,
anem de cap al final del combat,
ningú no em traurà del somni.