Som a només un pas capaç de tot,
després dels anys que hem lluitat
als carrers dels pobles i les ciutats,
testimonis d'aquest nostre dimoni
que duem a dins, vestit de bruixa,
encanteri de dies ben barrejats
al calder que fa la primera pedra,
preciosa, com els ulls de lleona,
de dona d'ones tan entregades.

Els ulls rojos de robí de sang,
el tresor el duem dins el cor,
la nit ha portat aquest embruix,
un dolç regust de flonges formes,
tranquil·les confiant en el futur
que és el passat tan ancestral,
un ritual antic i del tot màgic,
obrint l'aixeta i sorgeix tot,
ja mai més res serà com era,
entre totes ara ho farem tot.

Aixeta alquímica, força nua,
repartiment de la riquesa
amb la màgia al calder,
fluids congelats, cristalls,
petrificats al primer alè,
nova època enigmàtica.

De tot pel poble,
ambrosia, plens,
abundància flonja,
com núvol de cotó,
de sucre, de diamants,
amb l'ametista violeta
fent la lluita eterna.

La nit ha portat el dolç embruix.