És necessària l'ombra 
per veure-ho tot clar,
el sol enlluerna massa,
ara, foscor dins la claror, 
tot és del color del cor,
el dolor ja no el sentim,
vivim sense espines,
amb roses lliures
de velles ferides.

Rosa pura, roja i blanca
és la mirada neta i clara
del nostre bategar cec,
sense mirar més enllà
si no es per veure foscor
dins la llum que té el sol,
ombra justa per sentir-nos
més enllà de la claror fosca,
la del cor ple de preguntes.

Les respostes no les té ningú,
haurem d'inventar per veure-ho.